L'ex-component de la primera plantilla del
CF Sant Feliu,
Javi Duque, va ser molt clar i contundent en el programa
Tu Jugues, d'
Ona Codinenca, a l'hora d'explicar la seva decissió de deixar el club alegant que
"hi ha coses que no tinc perque aguantar".
Va parlar d'"una decissió molt dura, meditada durant mesos". Un fet que demostra que el conflicte de Rubí, on el jugador no va arribar a canviar-se, només va estar el detonant d'una situació tensa que es venia arrossegant. Una tensió que, segons paraules del migcampista, venia ja de lluny com va puntualitzar dient que "els problemes van començar el nadal de l'any passat. El que passa és que el veure't a dalt de la classificació i els bons resultats ho van anar tapant tot". En canvi, d'aquesta temporada assenyalava que "no han començat bé les coses, dins el club i dins el vestidor. Hi han hagut conflictes, problemes, i jo sóc una persona que m'agrada ser transparent i dir les coses a la cara. No m'agraden les injusticies i ha arribat un punt que ha fet que prengui la decissió de plegar".
Segons el propi Duque les coses no s'han estat fent bé "la directiva no s'ha implicat amb el primer equip" i "l'entrenador feia coses que crec són injustes, que no eren bones per l'equip i que perjudicaven, no només a mi, sino a tots". Alhora que va dir que es sentia "molt decepcionat. Com a jugador quan veus injusticies, doncs tu les reclames. I veig que no es tracta a tothom de la mateixa forma, i no som tots iguals. Quan en un vestidor hi ha 20 jugadors i als 20 no se'ls tracta de la mateixa manera, no has de ser allí".
Amb aquestes declaracions el jugador feia extensiu el seu malestar, no com un tema personal, sino com una situació de vestidor. Un fet que ja va dur a l'equip a una reunió per parlar-ne als voltants de nadal i de la que ens explicava que es va fer perque "la majoria creia que no s'estaven fent bé les coses en temes d'entrenaments, en implicació de l'entrenador amb l'equip. Però el canvi va durar 2 setmanes, que l'entrenador va estar una mica més a sobre de l'equip. Però aquest no era el canvi que buscavem".
Arran d'això se li va preguntar si parlem d'un conflicte Javi Duque i Santi Rodríguez o d'un conflicte del vestidor amb l'entrenador, i va ser molt clar "l'enfrentament Javi Duque i entrenador existeix. Però crec que també existeix, ja que ets dins un vestidor, sents comentaris, parles amb molts jugadors,... un conflicte entrenador equip. Però la gent no se per que, per por o no ho se ben bé, es calla".
Seguidament li preguntàven pel bon ambient del vestidor, una de les armes que l'equip pugés l'any passat i va senyalar que "la química i sensació de pinya de l'any passat s'ha perdut per diverses coses". Un exemple gràfic, segons paraules del protagonista, d'aquesta pèrdua de cohesió ha estat la seva marxa. Ja que, com deia, no tots han reaccionat com esperava "els companys més propers a mi si que m'han trucat i han paralt amb mi. Hi ha altres jugadors que ni m'han trucat, el diumenge em van veure al camp i em van saludar des de lluny. Fet que em sembla força pèssim". I més en una situació en la que diu no només ell veu així "jo i molts, però la gent no se perque... és molt conformista o no se el perque. Però la gent parla, jo parlo amb molts companys dins el vestidor i es diuen moltes coses. Però quan arriba l'hora de la veritat i prendre una decissió... Perque aquesta decissió que jo he pres, de plegar, la prengués tot l'equip, o la majoria d'ell es plantés i digués això no funciona per això, per això i per allò, jo encara seria al Sant Feliu".
També va parlar de com veu l'equip i de si hi ha plantilla per mantenir-se a Primera "ara mateix veig força justa la plantilla per mantenir-nos a 1a Territorial. Perque hi ha força lesionats, jugadors que s'han donat de baixa, jugadors que es demanen temps pels seus estudis... I es que ara els jugadors no s'involucren tant. Quan les coses van bé, la lesió d'un jugador dura una setmana o dos i rapidament ja vol tornar a jugar. Ara un jugador triga més a tornar, fa com més mandra anar a entrenar, tot és més negatiu". Alhora que no entèn que hi hagi jugadors que juguin fora de les seves posicions, tot i tenir-ne per cobrir-les "jo he estat 11 anys entrenador de futbol base i crec que quan a un jugador no el poses, i hi han moltes baixes en la posició que li pertoca, és perque no confies en ells. Llavors el que fas és enganyar a un jugador des de principi de temporada. No estàs sent transparent, no estàs sent legal. Així és com ho veig jo. Parlo des del meu punt de vista, no des del punt de vista de l'entrenador actual". Alhora que destacava que, un altre motiu de que molts jugadors juguin fora de les seves posicions, ha estat la manca de planificació per part del club "el tema de fitxatges porta 4 anys sense planificar-se. Des que es va retirar el Salvador Chacón, no hem tornat a tenir central en l'equip. I no s'ha fet res per fitxar-ne un. No puc creure que costi tant desplaçar-se, veure jugadors i fitxar algún nano jove o de categories inferiors que vulgui jugar a 1a Territorial".
En tot cas, tot i ser tant contundent en les seves declaracions, va voler destacar ell està "molt desilusionat amb alguns membres del Sant Feliu. Però no amb el Club. Després de 6 anys aquí em fa molt mal prendre aquesta decissió". Ja que com destacava "jo m'he sentit molt del Sant Feliu. Sempre he estat pel club com entrenador, coordinador. Sóc un paio de club". Alhora que va destacar el molt que l'havia impressionat l'afició santfeliuenca, remarcant que no està gens d'acord amb aquells que critiquen que no pugen al camp. Segons ell "l'afició que te el Sant Feliu la tenen pocs equips. Jo que he estat en diversos clubs, no he vist mai jugar un partit aplaçat a Calldetenes a les 22h de la nit i trobar-te amb gent que ve a animar-te i a veure't. I no eren pares, sino socis del club. Que jo em preguntava com podien fer aquell esforç per veure'ns jugar".
Tot i la situació convulsa que envolta la seva marxa va destacar que "no vull que quedi la sensació que com sóc de fora i m'envaig del club vinc a la ràdio a etzibar punyalades. Jo no he vingut a etzibar punyalades a ningú, sino a dir la veritat, el que penso i el que està succeïnt perque es sàpiga". Ja que "si sóc aquí és perque es millorin les coses al club. El que s'ha aconseguit no es pot disoldre tant ràpid. I que la gent que ha de parlar que parli. Perque tot plegat encara es pot canviar".
Abans d'acabar l'entrevista va dir que el més gratificant és que "m'emporto companys i amics i el carinyo de l'afició i de la gent de Sant Feliu que ens han seguit". I va enviar un darrer missatge dient: "vull donar les gràcies a l'afició. I dir-li als companys que els que creguin que hi han injusticies que parlin, que no es callin, que el conformisme no porta a cap lloc".
Seguir llegint...
Escrits
